Un dia gris, i molt maco.

Hola Eric,
necessito escriure't. Desde la meva finestra es veuen dos arbres mig morts, matats per l'hivern, i les finestres dels meus veïn. Són gairebé les cinc de la tarda i tot es grus i apagat, però m'agrada. No hi ha gaire soroll pel carrer i els bars dels voltants restent tranquils agafant força pel partit d'aquesta nit. Des de la finestra de la meva habitació no es veu cap làmpara, cap fanal i cap farola. La llum dels núvols il·lumina les meves mans mentre escric aquesta carta, i em sento serè i fascinat alhora. La electricitat es totalment dependent de mi, i no jo d'ella. Imagina't com seria les nostres vides sense electricitat! Segur que existía, feia molt de temps, una carrer, un poble, o inclús un ciutat sense electricitat! Com deuria viure aquella gent? Vivíen o sobrevivíen?. Imagina't que no tinguessim concetor d'electricitat, cables o interruptors, que haguèssim de enjegar un foc sempre que volguèssim ser il·luminats! No seria horroròs? Escoltar els troncs com cremen i sentir la seva meravellosa olor, un fum inesgotable. Imagina't que no existíssin guitarres elèctriques, que les haguèssim de contruir sempre nosaltres, i que cada una d'elles fos diferent a l'altra...quin desgavell vell amic!. Sort que avui en dia podem quedar elerificats desde que ens llevem fins que marxem a dormir. Sort, que estem sempre connectats per no tenir cap moment sol, perquè, imagina't un moment sol! Sense res i ningú, sense elecricitat, sol tú només! com seria? que faria?
jo crec que m'agradaria.
Salut amic Eric. He cambiat la configuració del blog, ara , per accedir-hi has de tenir un compte gmail ( em sembla que ja el tens sinó el conseguiás desde google services. Si quan el tens no et deixa entrar contacta amb mi, perquè has de posar la meva direcció, però no ho crec)
Una abraçada electrònica.
Bradbury