El Laberinto del Fauno

Benvolgut Eric,
t'escric per primer cop desde la ciutat de la boira, Londres, on aquests díes el fred s'intensifica i la pluja també. Però des d'aquí encara hi ha hagut temps en l'atrafegada agenda d'actes que hi ha, de pensar una mica en el pais on ets tu ara.
I ja ho deus saber, però aqui també s'ha estrenat aquesta esperada pel·lícula "sitgiana" El Laberinto del Fauno, de Guillermo del Toro. Te la resumiré una mica per si no l'has vista:

Ambientada en la primeríssima postguerra española, en un poblet de Galícia (o això sembla), una nena al més pur estil Alicia del país de les marevelles, arriba a un cuartel Franquista que lluita contra les guerrilles rebels. Aquesta nena, Ofelia, i la seva mare viuen, per qüestions econòmiques, sota la protecció del capità dels franquistes, i per la nena petita la única sortida per viure una vida sense misèria és estar inmersa en un món de contes: dins El laberinto del fauno.
La pel·lícula mescla de manera coherent els dos móns, ambdós difícils d'afrontar pels seus pesonatges i es que tant a la guerra com a la imaginació no tothom surt ben parat.
Jo crec que les dues trames tenen tanta potència com per fer dues pel·lícules per separat, però el director les creua de manera molt eficaç. Els efectes digitals no són en cap moment molèstic per fugir del conte que se'ns narra, i la sinceritat i normalitat amb la que actuen els actors fa que sigui una pel·lícula mereixedora de veure en una gran pantalla.


Res més Eric, espero que estiguis bé i que m'escriguis ven aviat!.

Una abraçada:
Ray Brad. Londres. 22Nov 2006