Reflexions arran de la pel·lícula

Barcelona a 23 de Novembre de 2006.
Estimat Ray. Em fa especial il·lusió que treguis el tema de la pel·lícula. Fa una setmana vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la seva estrena i el cinema estava pràcticament buit! I no és un cas aïllat. La gran majoria de gent ja no va al cinema (i que dir del teatre...), sinó que es queda a casa veient la telescombraria perquè és més còmode. Als trens i metros, la gent ja no llegeix llibres sinó que prefereix fullejar els diaris gratuïts que els donen a l'entrada. Diaris que no diuen res que afecti realment la seva vida... Crec que s'està "aborregant" a la societat. A la gent ja no li interessa la cultura; la majoria la veuen com quelcom avorrit, que només agrada a uns quants extranys.

Cada cop s'exigeix menys esforç: notícies d'una sola columna, resums de l'actualitat en dos minuts, programes on la gent només crida... I on estan els programes culturals? Els programes on és necessari pensar, encara que només sigui una mica? A cadenes secundàries o emesos a hores intempestives. No sé com estan les coses a Londres, però aquí s'està perdent l'hàbit de pensar i de decidir per un mateix què és el que es desitja.

Pel que fa a la pel·lícula en si, estic completament d'acord amb el que dius tu, amic Ray. Només discrepo en una petita tonteria. Crec que la trama es desenvolupa al Pirineus aragonesos, prop de la frontera amb França, que és on es solien amagar els Maquis. No m'agradaria fer-me massa llarg ni massa pesat (ja saps que la brevetat és l'adjectiu més preuat en aquests dies desconcertants que ens toca viure). Esperant veure't aviat, t'envio una abraçada. Eric.