Vides Privades

Benvolgut Joan,
em dic Adrià Marcet Rovira, soc un jove estudiant de comunicació audiovisual a la universitat de Vic, i també soc noctàmbul de vegades. Sort que aquesta nit quan he arribat a casa he sintonitzat tv3, on reemitien (suposo) el vostre capítul de Vides Privades, Divertir-se. El capítol m'ha agradat tant que no m'he pogut esperar ni un minut per conectar-me i trobar a l'autor per dir-li quelcom. Per això t'escric aquest mail que no sé del tot segur si t'arribarà, ja que em sembla que tvcatalunya.com fa temps que no està en funcionament. Però prefereixo arriscar, i que si amb una mica de sort reps aquest missatge sàpigues que el teu guió i el treball de tot el vostre equip ha arribat molt endins d'un noi de Barcelona. Segur que ja ho ha fet amb moltes d'altres persones, això d'arribar molt endins, però sempre està bé que et recordin la feina ben feta que ja està feta, sigui de l'època que sigui.

Els personatges, les històries, la narració, la música i el lligam de tot plegat es obra d'un guió detallista i considerat amb tothom, tant pels actors com per l'espectador. M'agradaria poder explicar molt més les sensacions que he tingut veient-lo, però aquest mitjà es fred per ell mateix. Però la negra nit a les tres i mitja de la matina s'ha tornat més clara després de veure el Vides Privades. A partir d'ara faré tot el possible per veure'n més, i tot i que no ho pugui fer, només amb aquesta única i petita dolçor de divertir-se me'n vaig a dormir feliç. No és que la felicitat la porti la televisió ni un programa, es clar, sinó que m'heu fet veure que allò al que jo aspiro es o va ser compartit per persones properes a mi, que no estem sols en el món al cap i a la fi, i que tot i que escric en una màquina les meves paraules, i les de les persones del capítol, van més enllà de la llengua, per arribar al cor.

Gràcies a tu i al teu equip una volta més.
Molta sort, i tant debó t'arribi aquest missatge.
Bona nit.
Adrià Marcet Rovira.