Encuentran a una persona leyendo un libro en el metro

Las autoridades metropolitanas encontraron ayer a un individuo que viajaba en el la línia 4 del metro con un libro entre las manos.

Ericorwell. Barcelona.
El pánico empezó a correr entre los estupefactos pasajeros cuando se dieron cuenta que el hombre que, posteriormente sería detenido por la policía, no solo llevaba un libro en las manos, sino que además lo estaba leyendo. La gente empezó a taparse la cara con sus periódicos gratuitos para no intoxicarse. Las autoridades médicas ya han desmentido los rumores sobre un posible contagio con el pasajero lector. “Las ganas de pensar por si solo no se transmiten a través del contacto físico con una persona que lee un libro”, han asegurado. Por su parte, la policía ha recordado que no debe correr el pánico, pues se trata de un caso aislado. Los agentes han recomendado seguir haciendo vida normal. Para calmar a la gente, el periódico gratuito Como! ha sacado una edición especial llena de colorido, dibujitos chismes y desinformación. “El deber de tener desinformados a los barceloneses ha sido lo que nos ha hecho sacar esta edición”, han afirmado responsables del prestigioso periódico gratuito.

Vides Privades

Benvolgut Joan,
em dic Adrià Marcet Rovira, soc un jove estudiant de comunicació audiovisual a la universitat de Vic, i també soc noctàmbul de vegades. Sort que aquesta nit quan he arribat a casa he sintonitzat tv3, on reemitien (suposo) el vostre capítul de Vides Privades, Divertir-se. El capítol m'ha agradat tant que no m'he pogut esperar ni un minut per conectar-me i trobar a l'autor per dir-li quelcom. Per això t'escric aquest mail que no sé del tot segur si t'arribarà, ja que em sembla que tvcatalunya.com fa temps que no està en funcionament. Però prefereixo arriscar, i que si amb una mica de sort reps aquest missatge sàpigues que el teu guió i el treball de tot el vostre equip ha arribat molt endins d'un noi de Barcelona. Segur que ja ho ha fet amb moltes d'altres persones, això d'arribar molt endins, però sempre està bé que et recordin la feina ben feta que ja està feta, sigui de l'època que sigui.

Els personatges, les històries, la narració, la música i el lligam de tot plegat es obra d'un guió detallista i considerat amb tothom, tant pels actors com per l'espectador. M'agradaria poder explicar molt més les sensacions que he tingut veient-lo, però aquest mitjà es fred per ell mateix. Però la negra nit a les tres i mitja de la matina s'ha tornat més clara després de veure el Vides Privades. A partir d'ara faré tot el possible per veure'n més, i tot i que no ho pugui fer, només amb aquesta única i petita dolçor de divertir-se me'n vaig a dormir feliç. No és que la felicitat la porti la televisió ni un programa, es clar, sinó que m'heu fet veure que allò al que jo aspiro es o va ser compartit per persones properes a mi, que no estem sols en el món al cap i a la fi, i que tot i que escric en una màquina les meves paraules, i les de les persones del capítol, van més enllà de la llengua, per arribar al cor.

Gràcies a tu i al teu equip una volta més.
Molta sort, i tant debó t'arribi aquest missatge.
Bona nit.
Adrià Marcet Rovira.

En relació a Web2.0

Poso una llista de les güebs descobertes aquesta setmana.


-Sobre un concurs de guió de curtmetratge.

-Una pàgina güeb estranya, sobre fotos estranyes

-La critica de sostenibilidad d'acciona vs. la bona crítica.

-Agenda sobre les activitats culturals (i moltes d'elles gratuítes) dia a dia a Barcelona. Molt complerta i cap a una butxaca.com.

- Una trampa periodistica, que enganya a bobos com jo només amb el títol

-Cadascú troba quelcom novedós dins els seu monòton dia. A això es dedica aquesta pàgina. Found.

- Em sembla que el 23 de desembre hi ha manifestació a nivell estatal contra la especulació inmobiliaria, tema central d'aquesta pàgina, sense influències comercials.

Això es tot. Feliz web2.zero.

Cada uno da, lo que recibe, luego recibe lo que da.

Mira Eric, he trobat una foto teva per dins d'aquest armari digital. Com et deia l'altre dia, tot això d'internet i els blogs es molt interessant. Però hauríem de donar un pas més no creus? Vale sí, haber publicat dues notícies a el muñeco whisky es important, però pensa que si abans volíem menjar-nos el món, ara en tenim dos de món, el real i el digital. Cal que ens posem les piles amiguete. Que et sembla la idea de un documental musical, on s'expliqui el dilema de les Majors discogràfiques vs. les maquetes dels petits grups.
Podríem proposar quelcom, i buscar documentació per lar red, aprofitant que tenim aquest super blog ens podriem organitzar per aqui, tant tu i jo, com altra gent arreu.
Bé, ja sé que estàs de vacances, a mí encara em queda una setmaneta de feina i ja plego. Espero que fem quelcom d'important per les festes de nadal, podriem juntar-nos "tots", nosé, qui sigui.
Es negra nit, Vaig a dormir. Perdona que no actualitci sovint però esque estic molt enfeinat. Quan tingui més temps ja posaré algo interessant, que això sembla una espècie de fotolog cutre(referent a mi es clar)
Sort.

Descobriment de Magda Bandera i falta d'idees sobre el circ

Estimat Ray, he estat pensant idees per al teu treball sobre el circ però, sincerament, no se m'acut res. Bé, seguiré pensant...................... ja he pensat i encara no se m'ha acudit res. Bé, avui he trobat una pàgina molt interessant d'una periodista que es diu Magda Bandera. En portada hi ha un article sobre les obsesions "orwelianes" de Tony Blair i el seu govern. En copio la introducció:

A Tony Blair no le gusta ser acusado de "orwelliano", pero no resiste la tentación de utilizar las nuevas tecnologías para llevar hasta límites insospechados el control que el estado ejerce sobre la población. La última iniciativa policial consiste en elaborar una lista computarizada de los 'cien individuos más peligrosos', para mantenerlos bajo vigilancia especial aunque nunca hayan cometido ningún delito.

Ah, he estat mirant la pàgina que em vas recomanar d'Inciclopèdia i està molt bé. He estat llegint la seva versió de la vida de Karl Marx, de la història d'Izquierda Unida i altres coses i la veritat és que rius una bona estona. Deu ni do el que tenen publicat eh ja! Estaria molt bé col·laborar-hi també.

Bé amic Ray, me'n vaig a estudiar per a l'examen del professor Berrio, que tot i no ser molt dificil és bastant feixuc. Una abraçada. Espero que estiguis més animat. Eric Orwell.

Les guerres d'un contra un mateix

Les guerres d'un contra un mateix, sempre presents.
Tenim fils lligatsa les mans per intentar volar, i alhora
saltem amb les sabates posades. Sortirem d'aquest gran núvol
de terra verd i blau sense por d'enlairar-nos.
Traurem totes les excepcions dels colors,
tot és un matiç de color gris, sense imperfeccions.
Trovem estrany, allò que es diferent, però que diferentes som
les persones, i que estranyes, desconegudes.
Ens costa arribar-hi, però arribarem,
no saltarem mai, i a casa ens quedarem.

"Una altre "Divertimento" digitalis"

Hola Eric,
ja he vist els teus progresos com a reporter digital amb el muñeco guijki. Ha quedat molt bé la notícia a la crema catalana. A veure si ens donen curru aquests d'aquí uns messos.
Espero que hagis disfrutat els vincles que et vaig postar l'altre dia tant com jo. Per això torno a escriure, perquè durant aquests díes d'estressant feina he aconseguit navegar una mica i descobrir tresors amagats en les profunditats d'aquest mar informacional. Sense més dil·lació, aquesta es una wikipedia però a l'inrevés, es en plan broma i absurdisme pur,ja veuràs. Es diu inciclopedia. Jo crec que t'agradarà, tot i que encara tenen poc artícles. Les altres són pàgines de curtmetratges i de minifilms (aquesta consta de enllaços per l'emule i una gran base de dades dels més antics curtmetratges fins ara)
Haig de fer un treball sobre fotos de circs... tens alguna idea?
salut.

La meva primera notícia a El Muñeco Whisky

Estimat Ray, després de l'èxit que va tenir la teva notícia sobre el patinador assassí a El Muñeco Whisky, he decidit enviar jo també la meva notícia . Ja te'n vaig parlar una mica, però te la copio aquí perquè la vegis abans que ningú. Aviam què et sembla. Una abraçada! Eric Orwell, BCN.
------------------------------------------------------------------------------------------------
El Túnel del Terror contrata a Bunbury como nuevo personaje

Ericorwell des de la montaña del Tripidabo (Barcelona).

El mítico y entrañable parque de atracciones barcelonés del Tripidabo ha decidido tirar la casa por la ventana y dedicar todo el presupuesto anual a contratar al artista zaragozano. Así pues, a partir del próximo mes de enero todos los valientes que acudan al Túnel del Terror tendrán la posibilidad de aterrorizarse con los espasmos de Enrique mientras canta, o con los gritos de “avalaaaanchaaaaaaaaa” que propinará a todos los que se atrevan a acercársele. Según he podido saber El Muñeco Whisky, las negociaciones para el contrato no fueron nada fáciles. Así, tal i como afirma el director general del parque (que prefiere mantenerse en el anonimato para protegerse de los posibles ataques de fans de Héroes del Silencio cabreados), cuando le preguntaron a Bunbury si firmaría un contrato de dos años, el cantante se puso a gritar como un poseso y a vocear que él solo acepataría un contrato Parasiempre. Seguiremos informando de la nueva experiencia de Enrique en su nuevo trabajo. De momento corren rumores sobre un posible disco conjunto con Freddie Crugger que se titularía “El tiempo de los cortauñas”.

Notícies digitals

Hola Eric,
espero que estiguis millor del teu refredat. Ja he vist el teu blog... i a mi, nosé que em passa però l'internet em va molt malament i he provat de posar alguna imatge junt amb un text sobre el concert, però no me'n surto--- Un pic pugui ho faré. Promés.
No tinc gaire a dir... només recomanar-te un parell de pàgines web que crec que seràn del teu interés:

Si busques quelcom per publicar i editar els teus llibre, o buscar-ne d'altres a un mòdic preu... aquesta pàgina trenca tots els esquemes de les gran editorials fent que la publicació d'un llibre original i propi sigui senzilla i eficaç. Lulu.com es quelcom més que una pàgina per compartir idees, és el que sempre hem estat esperant per no haber de comprar llibres bons amb preus desòrbitats.
En aquest camp, que refereix als E-books i d'altres sistemes per la transferència digital de textos, librodot ja porta uns quants anys en funcionament posanta disposició dels usuaris grans clàssics de la literatura universal. Més de 4800 entrades fan que aquesta pàgina sigui essencial per a qui vol saber la vida i obres d'autors tant bons com Lovecraft, Orwell o el propi Homer. De veritat, están tots els llibres! Només necessitariem tenir una impresora "gratuita" i ja hauríem trencat el món de la distribució!!! Espero que anem més enllà algun dia, segur que si. Registrar-se és gratuït.

La innovació i les tendències tradicionals d'art es mesclen en cuartoDerecha, on un petit grup de dissenyadors el·labora una curiosa llista d'obres d'art o productes originals per als seus visitants. Et recomano que miris coses com les col·leccions de fotos, o naveguis i et perdis entre els seus links, ja que tenen molt de suc.

A tú que t'agraden tant els diaris, i la gent qui els fa... suposo que ja la coneixeràs aquesta pàgina, però per si de cas se t'ha traspapel·lat allà on sigui t'esmeno reuters , la pàgina d'aquesta gran empresa de manipulació, o d'accés pels manipuladors, on trobarás totes les notícies resumides amb l'esquema telegrama: per exemple: Pinochet.91 años. Muere 10 de Diciembre. Genial, amb el temps que trigues a llegirte tres diaris que sempre tenen les mateixen notícies aqui et llegeixes totes les notícies que hi han arreu del món, això si, com que internet no em rutlla molt bé no he conseguit entrar al reuters espanyol, que suposo que es reuters.es. Ja em diràs quelcom.

Em sembla que res més macu. Espero que t'agradi. Quan es millori la connexió a casa meva ja posaré fotografies del concert. Per cert, has vist el perfum?

Una abraçada forta.
R.Brunburry.

La por i la valentia

Estimat Ray, he vist que has penjat el flyer anunciant el concert de Los Suicidas. Intentaré venir, però com ja bé saps em trobo lluny de Barcelona. Estic entre muntanyes, rius i prats. Per la finestra veig uns núvols grisos, amenaçants, acompanyats d'un vent intimidatori. Tot plegat em fa sentir petit però protegit per les parets robustes de casa meva. Al carrer el vent talla i colpeja la pell com si fos un fuet de cuir.

Ahir vaig llegir un article a un diari que, pel que m'has explicat, t'agrada molt de llegir al bar mentre esmorzes (tot i que no sàpigues que també es pot comprar als quioscos...). L'article en si parla de la publicació d'un llibre que viatja a les arrels de la por i del valor humà. El seu autor és el filòsof José Antonio Marina i trobo molt interessanta algunes de les seves reflexions. A tall d'exemple et poso la cita de l'autor amb la que acaba la notícia: "El político tiene el arma de meter miedo a la gente para erigirse en salvador. Que una sociedad que venera de forma casi religiosa a la democracia haya aceptado algo como Guantánamo es la muestra de que, tras el 11-S, se ha creado un sentimiento de vulnerabilidad que no hay quien resista".

Per si t'interessa, a tu Ray, o a qualsevol amic que passegi tranquilament per aquest petit i humil racó del ciberespai, us ressenyo el llibre: "Anatomia del Miedo:un tratado sobre la valentía", de José Antonio Marina, editat per Anagrama.

Una abraçada molt forta i, si tot va bé, fins dissabte a la nit. Eric Orwell des del Pirineu.

Concert LOS SUICIDAS

El patinador asesino

El patinador assesino acecha por las calles de Barcelona:

Ayer por la noche la policía local encontró la tercera víctima de este asesino sobre ruedas. Una abuela tumbada en el suelo de la calle Caspe –antes llamada Casper haste que la warner bros denunció al ayuntamiento- mostraba los síntomas de muerte por patinador: huellas de ruedas, un bolso rosa, y la cara de espanto como diciendo “cuidado, que estoy aquí!”.

La policía sigue investigando los crímenes de la calle Caspe, pero alegan que aun no saben como es el asesino puesto que “la pendiente de la calle hace que las velocidades de los patinadores sean elevadísimas y les hacen irreconocibles”. Ante esta estúpida excusa, el ayuntamiento decidió ayer regular la velocidad de patinadores y ciclistas en toda la ciudad.

Numerosos grupos sociales estan reunidos en contra de la decisión de “L’Ashuntament” Barceloní y presentaron ayer noche –todo sucedió muy rápido- soluciones varias para atrapar el asesino. El grupo Colegas sobre ruedas propone poner peajes cada dos semáforos, los de Muevete culo apoyan que se mida la anchura del culo de todos los ciudadanos y hacer una mediana que como resultado la máxima velocidad por la calle. Otro grupo social, Siempre vamos a cien, asegura que todos deberíamos ir saltando, gritando, y corriendo por la calle, puesto que así no habría problemas ni de contaminación acústica ni de límites de velocidad.

Todas estas porpuestas no servirán para atrapar al patinador asesino, pero un humilde servidor puensa que éste puede ser qualquier buen ciudadano inspirado por la maldad de la calle casper.

Estimat Eric, això es el text que he enviat com a notícia als nostres col·legues de EMW ( el muñeco whisky ). Penso que ens hem de començar a fer escoltar una mica. Podríem fer notícies com aquestes entre tu i jo, i després enviar-ne el net. Que me'n dius? Com ha anat el cap de setmana?

Una abraçada.

R.Brundbury.