Hola Eric,
Com van les coses? Fa temps que no tinc notícies de tú i no sé ben bé què fas. Espero que sigui un proces transitori per tu i fructuós, com el Sant!. Jo tampoc he escrit gaire últimament perquè tinc molta feina, però m'he escapat dos minutets de la rutina diària i torno amb nous temes per parlar i comentar amb tú.
Com ja saps, vaig passar el cap d'any a Madrid, i vai arribar just desprès de l'atemptat d'ETA (tema políticament molt actual), i vaig conseguir fer un parell de fotos que ja t'enviaré si t'interessen. El primer que vull dir es que es molt diferent parlar d'ETA habent vist un atemptat que sense haber-lo vist. Els pèls de gallina. Suposo que els polítics parlen després d'haber vist l'atemptat de totes les víctimes, causes i conseqüències sabent del què parlen...
La veritat esque ja n'estic una mica fart d'aquest tema d'ETA. No dic que no sigui important però es vergonyós, es vergonyossa l'escèna política que s'està crean, i la acreditació d'aquesta per part dels mitjans de comunicació, que sembla que cadascú diu la seva. La veritat es que me'n avergonyeixo jo mateix de volguer viure aquest món de bogeria comunicacional en el que vivim. No hi ha res organitzat, tot es un batibull de coses i opinions sortides del no res que prenen importància nomès perque una cara amb ulleres les fa o les diu, o un titular a un diari les anuncia. Tenint en compte que ja fa molt de temps que les persones som spots publicitaris ambulants, ara els mitjans de comunicació són un pou sense fons, on els empresaris i partits polítics i tiren diners esperant a poder agafar aigua uns díes més tard. Tot ofegats, inclòs els clients, nosaltres.
Tinc la sensació de que no hi ha cap avenç, ni cap moralitat que regeixi els nostres actes, cada cop menys; que haurem de marxar allà on no estiguem tant explotats... als païssos per desenvolupar poder? Fixa-t'hi, al Sud, hi ha gent que mort de gana, misèria, infeccions, malaltíes...i al sud gent que mor d'stress, de parades cardíaques i càncer... uns per l'excès d'abscència, i els altres per l'excès d'excès.
La veritat es que necessito fer un viatge i nosé a on. Cap lloc on hi hagi més gent de la que ronda ara pel meu cap.
Bé Eric, no sempre són bones les noves.
Espero que segueixis tant bé com l'últim cop que't vaig veure, i que ja t'hagis comprat uns pantalons que conjuntin amb el teu Jersei d'esportista.
Ens debem un sopar!.
Arreveure.
.jpg)
